Gravat representant Enric l'Ocellaire (s. XIX) ![]() | |
Nom original | (la) Henricus I Auceps ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 876 ![]() Memleben (França Oriental) ![]() |
Mort | 2 juliol 936 ![]() Memleben (França Oriental) ![]() |
Causa de mort | accident vascular cerebral ![]() |
Sepultura | abadia de Quedlinburg ![]() |
7è King of East Francia (en) ![]() | |
919 – 936 ← Conrad I d'Alemanya – Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sobirà ![]() |
Família | |
Família | Dinastia otoniana ![]() |
Cònjuge | Matilde de Saxònia (911 (Gregorià)–) Hatheburg of Merseburg ![]() |
Fills | Edwiga de Saxònia ( ![]() Enric I de Baviera ( ![]() Brunó de Colònia ( ![]() Gerberga de Saxònia ( ![]() Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic ( ![]() Thankmar ( ![]() ![]() |
Pares | Otó I de Saxònia ![]() ![]() |
Germans | Oda de Saxònia ![]() |
![]() ![]() |
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919. Va ser el primer rei de la Dinastia Otoniana al tron germànic, i es considera el fundador del regne d'Alemanya, que fins aleshores era conegut com la França Oriental.[1] La relació entre Enric i la monarquia i els ducs de Suàbia, Francònia i Baviera es va caracteritzar per l'amistat i una àmplia independència, però només després d'un acte demostratiu de subordinació,[2] i a diferència del seu predecessor Conrad I d'Alemanya no va intentar apropiar-se dels privilegis i poders del regne carolingi, sinó que els va deixar als ducs fora de la seva pròpia esfera de govern, que s'havien fet càrrec de la posició de lideratge al regnat dels francs orientals.
La seva gran afició era la caça, i va guanyar el seu sobrenom, ja que segons s'explica, quan el van anar a cercar per comunicar-li que havia estat escollit rei es trobava preparant les xarxes per caçar ocells.[3]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search